Trajectòria i interessos personals

La meva llengua materna és el castellà, i vaig aprendre el català de manera informal cap a 10 anys, fent excursionisme amb Nens i Nenes Escoltes de Catalunya. Políticament, em considero una persona de centre esquerra completament compromesa amb els ideals de justícia social i equitat. Així mateix, defenso l’ensenyament públic i laic en totes les etapes educatives i, en particular, a la universitat. Crec que una bona col·laboració entre la universitat pública i l’empresa privada és la base d’un sistema científic i tecnològic sa en una societat avançada. El 1978 vaig ser delegat sindical del Banco de Bilbao, representant a CCOO. Quan vaig incorporar-me al servei militar obligatori vaig cessar aquesta activitat sindical. El 2019 em vaig afiliar a la Intersindical-CSC i, entre 2019 i 2020, vaig ésser coordinador d’universitats i recerca de l’Assemblea Nacional Catalana. Tinc el convenciment que qualsevol conflicte s’ha de resoldre per la via del diàleg i permetent que la ciutadania s’expressi. Per això també gaudeixo i defenso del funcionament democràtic de la universitat pública.

Estic casat amb la Trinitat Pradell, catedràtica de la UPC. Tenim un fill, l’Oriol, i una gosseta la Boira, que en aquests moments espera cadells. Som una família UPC: l’Oriol es va graduar en Enginyeria Aeroespacial a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), ara ja s’ha independitzat i treballa a l’empresa privada. Vivim entre Barcelona i Castellterçol. Sóc afortunat, Barcelona és la meva ciutat i Castellterçol és el meu poble, i sóc a casa als dos llocs.

Fotografia “Kastell falls”, exposició Castellterçol és aigua

M’agrada la música, i tinc un gust eclèctic que va des del rock simfònic (Pink Floyd forever) a la música clàssica. Tot i que amb el pas dels anys cada cop escolto més jazz. M’agrada la lectura, a la que dedico menys temps del que m’agradaria perquè la feina m’absorbeix. M’encanta el cinema de tots els gèneres. Com a bon trekkie, m’agrada la ciència ficció en totes les seves formes. M’agrada viatjar amb la meva Trinitat, i aprecio la bona gastronomia. El meu esport preferit és caminar per la muntanya. Jugo esporàdicament al paddle perquè una petita lesió m’impedeix jugar al tennis.

Em considero una persona optimista. Busco el compromís abans que l’enfrontament perquè penso que sumar voluntats sempre és preferible a imposar la pròpia. Tanmateix, fa molts anys que vaig arribar a un acord amb mi mateix sobre les meves conviccions, i les defenso amb fermesa. Miro cap al futur, però no m’oblido d’on vinc i de com he treballat per arribar fins aquí. Això em recorda que el futur es guanya treballant.